CRIDA ALS MOVIMENTS SOCIALS «O ARA O MAI»

CRIDA ALS MOVIMENTS SOCIALS


«O ARA O MAI»

Durant molts anys, els moviments socials ens preguntàvem per què la població, i sobretot les

classes treballadores, no reaccionaven davant les progressives retallades dels drets socials,

davant la privatització dels béns i serveis públics, davant el deteriorament de les condicions

laborals... Semblava que el nostre context socioeconòmic, el de Castelló, feia que la

passivitat de la nostra ciutat fora encara més acusada que la d’altres indrets de l’Estat

espanyol i del món. La nostra era una ciutat adormida, o més aviat anestesiada. Però també

intuíem que la relativa bonança econòmica que actuava com a anestèsia no duraria sempre.

Érem ben conscients que la bombolla financera mundial havia d’esclatar en algun moment, i

que arrossegaria amb la seua caiguda els febles pilars en què es basava l’economia de la

nostra comarca: la construcció (una altra bombolla), i els seus derivats com el taulell. I

esperàvem amb paciència el despertar de les classes populars, que tard o d’hora s’havia

de produir, quan les condicions de vida de la població es veurien inevitablement afectades.

Doncs bé, ara sembla que per fi estan sorgint mobilitzacions espontànies de gent que ho

ha perdut tot i que no veu cap esperança de futur. És el cas del grup d’aturats que s’ha

estat concentrant durant tot el matí de cada dimecres de març i que ara ho farà també els

propers dissabtes de vesprada. Són persones amb poca o cap formació política però amb

molta voluntat; provenen de famílies obreres, algunes amb tradició de lluita, altres no. Tenen

en general un discurs de rebuig dels partits polítics, dels sindicats, dels bancs…I com era

d’esperar, l’extrema dreta s’ha intentat apropar a ells per a atraure-se’ls, com també està fent

treballant als barris, a la cua de l’atur, als mercats…

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) vam decidir donar suport a

aquestes mobilitzacions d’aturats per diverses raons: per solidaritat obrera, perquè creiem

que és una oportunitat única per a sumar forces al “bloc crític”, i perquè s’ha de combatre

l’expansió del feixisme allà a on ho té més fàcil. Efectivament, des del principi hem anat

veient com els feixistes (encapçalats per l’infame Césareo Jarabo) hi han intentat fotre

cullerada. Per una altra banda, nosaltres vam començar a acudir a aquestes convocatòries

amb una actitud molt respectuosa cap a la feina que estan fent els qui han tingut la iniciativa,

i tenint clar que alguns detalls del seu discurs no ens agradarien i que hauríem de tindre molt

de tacte i paciència per a anar acostant postures. Afortunadament, hem observat que els

aturats van mantenint la seua independència respecte els feixistes, en part gràcies al nostre

contrapès, i que, malgrat que algunes persones els han advertit que nosaltres som “unos

rojos”, sempre ens han rebut amb els braços oberts, la col·laboració s’ha anat fent més fluïda,

i el seu discurs ha anat incloent crides als aturats i treballadors “de totes les nacionalitats”.

El problema és que les convocatòries han anat disminuint en nombre d’assistents, i la gent

que les organitza s’està desanimant. Per això fem una crida a les persones dels moviments

socials a participar en les convocatòries dels aturats per a donar-los suport i que no s’acaben

de desanimar del tot. No es poden deixar morir iniciatives populars com aquesta, hem de

treballar per a fer-les créixer, perquè la crisi no ha fet més que començar, va per llarg i

segurament cap a pitjor. És una crisi que portarà grans reestructuracions del capital, una

clara reducció del nombre de privilegiats, i per tant formes de control cada vegada més

autoritàries. És un moment de canvis, per això també se’ns obren escletxes per on actuar i

ens hi juguem molt. Si no ens ho treballem, el feixisme ens pot guanyar la partida. Per això

volem fer una crida a la participació de les persones que durant anys ens hem estat queixant

de la manca de reacció de la gent. Ara que algunes persones estan reaccionant i s’estan

organitzant, on estem nosaltres?

Castelló de la Plana, 20 de març de 2011